Astrolabio: Carretera Serpiente (Espora Records, 2015)

En ple any 2015, quant la venda de discs físics sigui possiblement un dels negocis més pocs rentables, es crea a Mallorca (a més a més) un segell discogràfic que en pocs mesos ens presenta tres treballs més que solvents i interessants. Per més inri, el segon d’ells es un single en vinil de 7”, concretament Sé Veloz / Escorpio del grup Escorpio. Però avui ens toca parlar del primer disc publicat per aquest magnífic i valent segell mallorquí. Espora Records, que per encetar la seva activitat comercial, publicaven fa pocs mesos el segon disc del grup Astrolabio. Estem parlant de Carretera Serpiente (Espora Records, 2015)

Quatre anys han passat d’aquell primer disc Astrolabio (Autoedició, 2011). Un potent treball que barrejava gran quantitat d’influències. Possiblement, de manera subjectiva, diria que el grup ajuntava i oferia indie-rock amb tocs pop i una mica de psicodèlia. D’aquell treball es va escriure positivament a diversos mitjans i a més a més, es va editar un any després a l’Argentina. Dons el que deia, quatre anys, durant els quals, el grup ha muntat un estudi de gravació i ha anat polint les cançons que tenien preparades per aquest segon disc. 

Els quatre integrants del grup, en una breu entrevista concedida a Balcony TV, deien que s’haguessin estimat més treure el disc abans, però ja es sap. Les coses venen com venen. Sempre hi ha factors, i aquests, poden influir per be o per malament. El que està clar es que Carretera Serpiente suposa una passa endavant si parlam de personalitat i evolució. Segueixen les influències que he esmentat abans, però el grup agafa un camí més definit. Fent que el seu so comenci a ser més recognoscible i evident. Les dues guitarres segueixen creant una atmosfera intensa que junt amb la bateria i el baix conjuguen un ambient que convida a moure el cos i a corejar les cançons. Precisament les lletres, tenen certa tendència surrealista i obscuritat, creant mescla de incertesa i reflexió. O tal vegada cerquen la participació (dins l’abstracció) del que escolta. Però això no vol dir que el disc no contengui moments de lluminositat. Més relacionats amb la música que amb les lletres, cosa que fa que sigui un bella contradicció. Si en el primer disc hi havia uns quants temes que quasi trepitjaven una línia perillosa (si parlam de possibles convencionalismes), en aquest segon, em dona la impressió de que tenen les idees perfectament clares i definides. Deu temes rodons.

Espora Records encerta amb la primera referència del segell. Trenta dos minuts incansables que son tremendament addictius. Em dona la impressió de que l’evolució cap al tercer disc, encara pot ser més sorprenent. El temps ho dirà. En tot cas, un disc molt recomanable.

© Jesús Mateu Rosselló, 2015

 Astrolabio: Carretera serpiente

 Músics: Carlos (veu, guitarra i teclat) Jau (veu i guitarra) Juancho (baix elèctric) i Xesc (bateria)

 Composicions: “Extraña radiación”, “¡Hey doctor!”, “Caleidoscopio”, “Big bang”, “Zoso”, “Subterráneos”, “Doppelgänger”, “Grimble & Barret” i “Pájaros raros”.

Totes les cançons estan compostes per Astrolabio.

Diseny: Carlos y Jau, amb l’estimable ajuda de Luís Imperiale.

Gravat a Sa Ritxola durant la primavera de 2014.