Lloc: Sabotage. Palma
de Mallorca
Data: 03 de gener de
2015
Formació:
Toni Cobretti: veu i
guitarra
Jordi Herrera:
guitarra
Jordán Travieso: baix
elèctric
Daniel Spies: bateria
La primera vegada
que sent anomenar el grup The Last
Dandies es més o menys a l’any 2011 (tal vegada 2012), un amic hem comentà
que havia sentit a dir que era un grup que no estava gens malament i que
precisament havien d’actuar a (crec recordar) Binissalem, però per circumstàncies
que no record, no hi vàrem anar. Mes endavant torn a veure el nom dels Dandies
a la web anem de concerts, però no
acab de decidir-me... La casualitat fa que al setembre d’aquest passat any
2014, parli uns breus instants amb en Toni Cobretti (veu i guitarra del grup)
al concert de inauguració del Sea Music
(a càrrec del pianista Agustí Fernández amb el seu projecte SAI Trío). Una
vegada acabat el concert, un home que acab de coneixer em demana a quina
revista o premsa represent (Tomajazz concretament) i comença una conversació
d’uns minuts... dins aquesta conversació, aquest home em presenta en Toni
Cobretti, i és aquí on intercanviem unes
breus paraules... li explic que se quin grup es el seu però que no he tengut
oportunitat de sentir-lo. Li dic que m’escoltaré la seva música i ell hem
respon que millor vagui a algún dels seus concerts. Quatre paraules més i ens
despedim.
Dons passats uns
mesos, i gracies a que la web 40 putes regala dues entrades (entrades que guany
essent l’únic participant) pel concert de presentació del seu darrer disc Mañana (Primeros Pasitos, 2014), finalment
tenc la perfecta oportunitat d’assistir a un concert del grup. I a més, es una
bona ocasió per conèixer de primera mà les noves cançons del disc que
presenten. I per afegir un altre “a més” he de dir que fa poc vaig escriure en
aquest mateix blog “tenc l’assignatura
pendent d’anar a veure més concerts de músics de la nostra illa” i ho estic
complint, fa molt poquet vos deixava les meves impressions del concert de les Forces Elèctriques D’Andorra i a final
d’aquest mes de gener, tenc cita amb els Satellites
que ens visiten a Manacor.
Abans de començar
amb les meves impressions, cal comentar que The Last Dandies tenen de moment tres discs publicats. The Last Dandies (EP - Autoedició, 2010)
The Last Dandies (EP – Tsunami Music,
2012) y Mañana (Primeros Pasitos,
2014). En els dos primers, les lletres de Toni Cobretti estan escrites i
interpretades en anglès, en canvi, en el darrer disc, fan un canvi i quasi tot
el disc està confeccionat en castellà. També, un aspecte a destacar, es el
canvi de so en les composicions. Si els dos primers discs es decantaren per un
so més indie, molt semblant a The Strokes o Arctic Monkeys, en aquest darrer
disc fan una evolució a un so mes obscur. Més agressiu. Amb una forta
personalitat i intensitat.
Tot preparat al la
sala Sabotage de Palma, lloc que recoman des d’aquest moment. Completament necessari
dins la nostra illa. No hi ha gaire espais que s’arrisquin amb propostes tan
interessants...
Després dels
tenoners Go!Man!Go!, que realitzen
una actuació un tant descafeïnada, però estimable i respetable, pujen a l’escenari
els integrants de The Last Dandies, es a dir, en Toni Cobretti (veu i
guitarra), Jordi Herrera (guitarra), Jordán Travieso (baix elèctric) i Daniel
Spies (bateria) i des del primer minut del primer tema, es veu un grau de
professionalisme molt alt en tota la formació. Deixant de banda uns petits
problemes amb la guitarra de Toni Cobretti que aquest resol sense que el
concert es vegi afectat, els quatre músics executen tema rere tema amb una
notable qualitat de so i compenetració (si, dins el caos sonor d'alguns moments noise també hi ha compenetració). Vull
destacar el guitarrista i productor Jordi Herrera (Satellites, Marzipan Man).
El seu treball amb la guitarra es una mescla de potència, alegria, ràbia i
agressivitat... es veu des de el primer acord que es un músic excel·lent i un gran
transmissor i creador d’emocions. Imagin que te un % molt important en el canvi
evolutiu que ha tengut la formació des del primer EP fins arribar a aquest Mañana. Evidentment, en Toni Cobretti no
es queda enrere. El líder de la formació reuneix característiques que podrien
ser buides si no fos que son absolutament reals, es a dir, visualment, te
l’aspecte de rocker, sens dubte, però damunt (i fora) l’escenari té una actitud
coherent amb la música que escup. “Poc comunicatiu amb el públic” podrien
pensar algunes persones, i es un error absolut. El fet de que no interactuï amb
el públic present amb explicacions sobre els temes (o sobre el que vulgui
destacar) no te res a veure en que no comuniqui. Tot el contrari, s’agraeix que
es limiti/n a exposar la seva música perquè cada persona tregui les seves pròpies
conclusions sense anar a explicar el perquè d’una lletra o el perquè d’una
composició. Sí que pot ser interessant en segons quins projectes, però en aquest
que ens ocupa seria inclús molest i aturaria el ritme del concert.
Una vegada acabat
el darrer tema, “conga” (si no record malament), que es l’únic tema del bis, em
qued amb ganes de més. Però no ho veig com un aspecte negatiu. Tampoc suport massa
bé els concerts que s’allarguen fins a l’eternitat. En definitiva, una grata
sorpresa que esper poder tornar a veure en breu. The Last Dandies han evolucionat cap a una proposta molt més personal.
Imagin que molt més satisfactòria pels músics. L’aspecte que la gent tal vegada
destaqui mes es el canvi de idioma, però per jo, el canvi més important i
interessant es el so del grup. Molt propi i allunyat d’aquell primer EP amb
referències massa evidents.
© Jesús
Mateu Rosselló, 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario