Forces Elèctriques D'Andorra: Pastor (Espora Records / Boira Discos / Old Kids Brigade, 2015) Ed. Especial en Vinil

“Pastor, oh símbol de senzillesa. Que es sotmet al nostre clamor. Pastor, tu coneixes la condemna i ens guies a la salvació. Pastor, tu entens els nostres problemes i sempre n’ets la solució”

 Fa uns quants mesos vaig assistir, recomanat pel meu estimat Toni Mas, a la performance sonora “Cambra Obscura” del grup Forces Elèctriques D’Andorra (F/E/A). Precisament aquella experiència va servir per capficar-me al mon sotmès al poder del líder Pastor. Pocs mesos després, els tornava a veure a Manacor. En aquella ocasió varen presentar el projecte There Will Be Blod, es a dir, projecció de fragments de la pel·lícula de Paul Thomas Anderson musicats en directe pel grup. En les dues ocasions, una vegada finalitzat el concert, es podia adquirir el nou treball de la banda en format cd, però no una edició bàsica i senzilla, el que presentaren fou una edició molt especial feta de manera totalment artesanal. Però com un servidor ja sabia que la intenció del grup era fer una altra edició en vinil, vaig esperar que arribés el moment. I va ser el passat dia 25.07.2015 quant els F/E/A varen presentar en societat aquesta nova edició, novament artesanal. Amb 250 unitats serigrafiades, juntament amb un fancine, un poster i pels 50 primers compradors, una edició ultra limitada (en cd) de remescles del disc que avui ens ocupa: Pastor (Espora Records – Boira Discos - Old Kids Brigade , 2015)

“Pastor, tu proclames veritats i assenyales els nostres errors. Pastor, tu anticipes els nostres pecats i ens castigues amb amor. Ens colpeges amb duresa i pateixes pel nostre dolor”

Per la presentació del disc en vinil, el grup va oferir un concert (amb un format una mica diferent de l’habitual) d’una mitja hora a la tenda Pasatiempos de Palma de Mallorca. Sense haver una quantitat desmesurada de gent, però amb una entrada més que digne (inclús hi havia un home llop) els components del grup varen interpretar els seus temes amb la seva característica musicalitat. Fent entrar al públic dins la seva atmosfera intensa. Fent que el camí fos compartit i creant una especial complicitat entre públic i músics. Una presentació especial per una edició més que especial.

“Pastor, ens alertes dels enemics i ens instrueixes en el terror. La teva llum cegadora envaeix tota foscor”

Passem al disc en qüestió. Quatre peces que podríem intentar etiquetar com a rock experimental amb alguns elements de noise i metal. Inclús m’atrevesc a dir que el minimalisme fa acte de presencia en les melodies. Tot això ho dic per allò de guiar una mica al que desconegui el grup. No crec important el fet en sí. Personalment, com manco sé d’un grup, més grata es la sorpresa. Dons es podria dir que les F/E/A creen llargues seqüències on tot es possible. Tal vegada em vaig capficar sense sortir de la cabra obscura, però cada vegada que escolt el disc (o un directe), hi ha aquell element cinematogràfic propi que és lliure de fer el que vulgui. De que el cervell faci feina i comenci l’experimentació. Sí, afirmaria (i ho faig) que tenen efecte hipnòtic. La música, pràcticament sempre cerca una evolució que sol vessar en la intensitat, i es precisament dins aquesta on podem córrer, caminar o travelar... inclús podem embogir una mica (en el bon sentit de la paraula) En tot cas el disc es una delícia de 30 minuts que alimenta les neurones i les ganes de veure materialitzats (o volatilitzats) més projectes de la banda.

Espora Records ho torna a fer (junt amb Boira Discs i Old Kids Brigade). Encerta en la publicació d’aquest preciós vinil. Ple de música feta amb la intenció de remoure i d’oferir un projecte fora des cànons habituals. Fent, a més, una reflexió sobre el totalitarisme dictatorial. En fi, alabat sigui el líder.

Texte: @ Jesús Mateu Rosselló, 2015

Foto presentación vinil: @ Paco Jeremy, 2015

Forces Elèctriques D’Andorra: Pastor

Músics (presentació a Pasatiempos): Sebastià Mas (electrònica i efectes), Tomeu Canyelles (guitarra), Harry Haller (guitarra), Llorenç Balaguer (baix), i Joan Cabot (bateria)

Músics (gravació Pastor): Jeroni Sancho (veu i lletra a "Pastor") Sebastià Mas (electrònica i efectes), Tomeu Canyelles (guitarra), Jordi Martínez (guitarra), Llorenç Balaguer (baix), Joan Cabot (bateria), Toni Toledo i Clara Ingold (batería i percusió)

Composicions: “Jägga”, “Vdvoris”, “Black Vilanova” i “Pastor”

Publicat conjuntament per Espora Records, Boira Discos i Old Kids Brigade.

Forces Elèctriques D’Andorra “Cambra Obscura” (Sa Possessió. Palma de Mallorca 12.12.2014)

Lloc: Sa Possessió. Palma de Mallorca

Data: 12 de desembre de 2014

Formació:

Tià Mas: electrònica i efectes

Tomeu Canyelles: guitarra

Jordi Martínez: guitarra i teclat

Llorenç Balaguer: baix i electrònica

Joan Cabot: batería

Fa uns dos anys, més o menys, vaig descobrir la pàgina web 40 putes. I la vaig descobrir a través d’una ferratina que vaig veure a un cotxe (sí, les ferratines serveixen!). Em va cridar l’atenció i vaig navegar a veure que sortia. Actualment forma part de les quatre o cinc webs fixes que servidor mira per informar-se en matèria cultural. I perquè dic tot això? Clar, perquè una de les madames d’aquesta imprescindible web es el Sr. Joan Cabot, que a la vegada es el bateria del grup que vaig poder veure (no veure) el passat dissabte a Sa Possessió de Son Rossinyol, les Forces Elèctriques D’Andorra, també anomenades com a F/E/A. Completen la formació: Tià Mas (electrònica i efectes), Tomeu Canyelles (guitarra) Jordi Martínez (guitarra i teclat) i Llorenç Balaguer (baix i electrònica)

Quant m’informen que presenten el seu nou disc Pastor, d’entrada ja em ve de gust veure com està la moguda mallorquina perquè, tot i consultar la web anomenada i de informar-me regularment, tenc l’assignatura pendent d’anar a veure més concerts de músics de la nostra illa. Si, ho sé, es el de sempre, i per això ho estic arreglant poc a poc. No fa gaire vaig anar a  la segona edició de Ca D’Altri que organitzà Altraveu amb les actuacions de Hombre Lobo Internacional, Zelisko Band i Roig! (crònica aquí). Així que decideix pegar un bot amb un grup de sis manacorins amb ganes d’experimentar aquest concert – performance amb el títol de “Cambra Obscura” del que avisen al seu facebook “Vos recordam que no es recomanable que assistiu al concert si patiu claustrofòbia o problemes d’ansietat. La performance -és relativament curta –entre 30 i 35 minuts-, però un moment iniciada, no podreu sortir de la sala” i al blog del projecte expliquen: “La idea central és enfrontar el públic a la ceguera total, a experimentar un concert de rock sense cap mena d’estímul visual ni cap mena de missatge textual que pugui tenir influència en la percepció de les cançons més enllà de la música en sí mateixa”. en el meu cas, creix l’expectativa.

A les 21.15 més o menys, ens fan passar a una petita cambra molt poc il·luminada. Una vegada tota la gent està ben assegura, ens avisen que no podrem sortir una vegada començada la performance. Si hi ha ganes de descarregar, aquella es la darrera oportunitat. Tothom es queda quiet. Ens expliquen que s’apagaran els pocs llums que hi ha i quedarà tot a les fosques. A la part de davant de la cambra, hi ha dos grans altaveus que seran els que reproduiran el concert que el grup interpretarà des d’una altra cambra. El motiu d’aquesta performance, explica en Joan Cabot, es que volen que la gent experimenti un concert de F/E/A sense cap interferència visual i fa una breu explicació així com havien deixat constància al blog. Dons tot apunt perquè comenci.

S’apaguen els llums. La cambra obscura fa que cada espectador es senti sol. Silenci absolut. Es comença (mes be s’incrementa) a crear atmosfera a través de sons electrònics. Son pràcticament circulars cosa que fa que s’entri dins un bucle que poc a poc es desfà per seguir amb l’atmosfera. Poc a poc es va incorporant tota la banda i comença el festival de sensacions individuals. Cambra Obscura és la privació de la perversió visual. Un dels primers pensaments que acudeix a mi durant la intervenció es: Som incapaços de escoltar música avui en dia? Ja ho he escrit en varies ocasions, la gran majoria de gent sent música, no l’escolta detingudament. Els trenta o trenta-cinc minuts son un viatge personal a través de la música de F/E/A que exerceix de conducte per furgar dins nosaltres i descobrir.... i crear... i pensar. Cada persona gaudeix (o no) del concert d’una manera 100% única. En el meu cas personal, son trenta-cinc minuts de imatges de la meva vida. No necessàriament dures ni complicades. Son situacions quotidianes. Em sent molt agust. Si hi hagués una càmera de infrarojos es podria veure com gaudeix. Torn a dir la paraula. Atmosfera. F/E/A utilitza la intensitat. A vegades, el caos sonor dibuixa. O fa que dibuixis. Agressives reflexions ens exciten el cervell i ell, agafa autonomia i produeix imatges... o bufetades de pintura... o deserts... La serenor també arriba. En certa manera es un descans entre jo i la música...

Acabada la performance, ens informen que si ens ve de gust, podem anar a veure la pròxima actuació a la cambra on hi ha els músics i aquesta vegada gaudir del mateix concert de manera visual. I que passa? Que les sensacions que un percep a les fosques no tenen res a veure amb les sensacions visuals. Està clar que es una evidència, però la diferència es tan gran que fins i tot pareixen dos concerts diferents. Influeix la proximitat dels músics. La calor que desprenen. Observar com produeixen tots els sons que abans ens han fet pensar, somniar... fins i tot quasi delirar. I clar, surt la pregunta, de quina manera es gaudeix més? Jo diria que no hi ha resposta correcta. Son dues opcions completament diferents. Igualment vàlides però que obren el debat i ens fan recordar que el més important, diria que pràcticament l’únic important, es la música. Tots els aspectes que sobresurten poden ser interferències innecessàries (o no)

En definitiva, una experiència enriquidora. Quasi espiritual. S’està perdent un plaer suprem. Escoltar música no es el que entén la majoria de gent en l’actualitat. S’ha de trobar temps per dedicar-hi tot els sentits. Escoltar. Tant de manera visual com amb els ulls tancats.

Texte i Foto: © Jesús Mateu Rosselló, 2014